173 no és cap número rodó, és el fruit de més de quatre anys d'un blog tranquil i sense ambició. El nostre blog. Més de 4 anys escampant pàgines viscudes per la xarxa. Les vostres pàgines. No ens cal ser ambiciosos per gaudir de l'escriptura autobiogràfica i passar-ho bé amb la lectura de vivències i records.
LLEGIR MÉS »
Tres anys de blog! La constància del nostre petit grup de redactors ens manté vius a la xarxa. Moltes gràcies als redactors i lectors que doneu vida a aquestes pàgines. Estem contents d'escampar experiència i compartir memòria i records. Avui ens fa il·lusió explicar-vos que aquest any, el nostre blog ha servit d'enllaç entre gent que feia molt temps que no es veien. Ens han escrit dues persones diferents per demanar-nos el contacte de dos dels nostres redactors a qui han retrobat llegint-los pel blog. El 2015 ha estat un bon any, continuem!
LLEGIR MÉS »
Aquest mes de gener de 2015 fa dos anys que omplim la xarxa de pàgines viscudes! És moment d’agrair-vos la confiança a tots. Són més de 100 articles! Dues collites ben variades de memòria escrita. Això ens dona empenta per mirar endavant, mimar aquest blog i mirar de fer-lo créixer. Gràcies a tots, redactors i lectors i bon any 2015!
LLEGIR MÉS »
Com aquell qui no vol la cosa, ja quasi hem publicat 100 pagines viscudes! Amb poc més de 20 mesos per la xarxa, ara toca replantejar el projecte per mirar d'obrir-lo a la participació de més gent. Fem memòria amb la gent gran que li agrada escriure.
LLEGIR MÉS »
"Una escola de Poble" de'n Miquel Bou, va veure la llum en versió impresa al Diari de Vilobí --publicació local d'aquest poble-- , en l'edició de gener de 2014. Ens va fer molta il·lusió perquè sabem que així el va llegir molta gent del lloc i rodalies que probablement no l' hagués vist mai. En Miquel va fer el seu escrit a partir d'una imatge entranyable i ens agrada imaginar que, a hores d'ara, han pogut identificar la resta de companys de la fotografia.
LLEGIR MÉS »
El nostre blog creix. Som una comunitat petita però productiva i hem obert un apartat d'arxiu que vol funcionar com una biblioteca on anar-hi a triar i remenar per passar una bona estona de lectura. Escriure per reviure i per no oblidar ; però aquí ens interessa per davant de tot, el rol actiu dels redactors. Gent gran amb moltes coses per explicar, sovint fent un bon esforç, ja que tant la tecnologia com la memòria a vegades, juguen males passades. Creixem i ens volem sumar a totes les iniciatives que treballen per posar a l'esfera publica el col·lectiu de la gent gran.
LLEGIR MÉS »
Tenim un grapadet de seguidors al twiter i al facebook i una gràfica de visites que fa pujada. Però el que realment ens afalaga i esperona és que ja som un petit grup de redactors i sembla que les ganes de compartir se'ns encomanen. Fins avui, hem llegit i rellegit 30 pagines viscudes, diverses i interessants de la ma autobiogràfica dels nostres col·laboradors espontanis i variats.
LLEGIR MÉS »
En Joan, la Dolors, la Roser i en Miquel, són els quatre primers redactors que han compartit vivències pròpies des d'aquestes pàgines. Això ha començat a voleiar . No sabem quin vent farà però hi estem engrescats o sigui que, si ens esteu llegint i coneixeu gent gran amb ganes d'escriure i compartir, aviseu-los que aquí hi ha lloc per les seves pàgines viscudes! I les volem llegir!
LLEGIR MÉS »
Comença l'aventura d'aquest lloc web. El Pàgines viscudes obre portes en fase de proves. Aquest blog està obert a la participació escrita de la gent gran de casa nostra i té voluntat d'acollir molts i diversos redactors. Hi publicarem històries pròpies per compartir el testimoni i aprendre de les vivències i el coneixement individual de la gent gran. Gent gran? Avis i àvies, iaios i iaies, padrins i
LLEGIR MÉS »
Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans