Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans
Qui som?
Sota la capçalera de “Pàgines viscudes” hi ha una iniciativa digital sense cap afany de lucre, que vol sumar-se a la veu dels més grans a l’espai web del nostre país. Som un petit grup de gent que ens hem proposat omplir la xarxa d’històries viscudes fa una bona colla d’anys. Pensem que el coneixement col·lectiu es construeix des del bagatge individual i creiem que el comentari o l’anècdota més senzilla viscuda per una persona, pot ser enriquidora per una altra que li ve al darrera. Els creadors i administradors d’aquest blog som, senzillament, uns entusiastes de la veu de l’experiència i volem que els relats personals dels més grans de casa nostra, siguin vistos i comentats per molta gent de llocs i edats diferents. Creiem en l’envelliment actiu i volem estendre al sol, la saviesa endormiscada als sofàs de les nostres llars.
Hola buscant més información sobre la butlla al google m’ha sortit la vostra página.Tinc casa rural i sempre m’agradat la historia del poble i potser en uns anys escriure tot el que se i he trobat amb un llibre.
Encantada de haver trobat la vostra página!! quan tinga un momento me la mirare segu que trobare alguna información per complementar les meves histories.
ENHORABONA I TAMBÉ GENT COM VOSALTRES FA QUE NO ES PERDI LA HISTORIA I ES RECORDI LA INFÀNCIA.No ho he dit tinc 40 anys i sóc d’un poble de l’Alt Urgell jo moltes coses ja no les he viscudes,faig turismo rural i aixó ma motivat i les tradicions.
El proper juny compliré 88 anys. Quan vaig jubilar-me en vaig distreure amb un hortet de la finca que tenia a Valldoreix, també hi vaig tenir una bona quantitat de bonsais.
La propietat la vaig cedir al meu fill, i aleshores vaig freqüentar un Casal de la gent Gran. Però no en tenia prou i vaig començar a escriure poesia, d’ençà que em vaig relacionar amb una societat literària de nom Poesia Viva, en la qual vaig arribar a ser el president
He escrit: 4 llibres de poesia publicats per editorial, dos de relats curts editats particularment i dues novel·les, una editada per Parnas Ediciones, “Pàgines Viscudes d’un Català a París” de la qual n’han venut diverses llibreries, i ara fa temps que no les visito, segurament que ja no en tenen. Hi he de tornar a visitar-les de cara a Sant Jordi.