La JOC

Era un moviment obrer catòlic, no sé si encara existeix. Jo, de joveneta estava molt dolguda amb el món que em tocava viure, no entenia què carai hi feia. Ni perquè no podia saltar i córrer com tots els meus amics.

Una amiga em va dir —perquè no t’apuntes a un grup de la església catòlica? Allà trobaràs joventut i faràs amigues. Així ho vaig fer. Vaig trobar-hi de tot, menys amor. Recordo que varem fer una sortida a Montserrat, tots tenien el seu grup, sortírem a donar un vol, ni tan sol se’n recordaven de mi, em van deixar enrere, sola com un mussol, les llàgrimes em rodolaven sense voler cara avall. I vaig pensar, si això és el que els ensenya l’església ja se’n poden anar a pastar fang…

No recordo com, vaig conèixer en una reunió un capellà (que ara ja no ho és), es diu Jordi, li vaig explicar el fet, i em va dir: et presentaré a un grup on espero que hi trobis el que busques.

Així va ser. Allà, a la JOC, vaig conèixer la Lolita Martinez, molt acollidora i plena d’amor. Em van proposar de formar par del comitè, i em van dir, nosaltres som molt intel·lectuals i sense voler no entrem en el cor de la gen senzilla, gent del poble que moltes vagades no ens entenen. La teva missió serà que llegeixis el que pensem fer i ens diguis si ho entens. Moltes coses van canviar. Em sentia útil i estimada.

En aquella època es van aconseguir moltes millores i vaig descobrir la verdadera església. La església que predicava Crist.

Un dia varem anar a visitar el Somorrostro, quin esglai, nens bruts enfangats vivint en barraques sense condicions, em vaig sentir avergonyida del govern que teníem i que no feia res de res…

Ara, amb el pas de moltes primaveres, tot allò que varem aconseguir, no ha servit de res. Tenim una crisis a sobre nostre que no hi ha qui l’entengui; els mandataris cada dia mes podrits, i els pobres i obrers cada dia pitjor, sense treball i molts sense vivenda.

I els de dalt, ‘viva la vida’! No viuen la realitat del poble, i així no es pot governar un país. Nomes hi ha una manera: fer-los viure, tan sols un mes, amb el ‘jornal’ de 700 € com molts hem de passar…

Ahir vaig veure una peli (Legion). És esgarrifosa però val la pena, et fa pensar. Déu esta tip dels homes, de la humanitat que no respecta res, de tanta tecnologia mal entesa.

Albert Einstein fa molts anys va dir. Temo el dia en que la tecnologia superi la nostra humanitat. El món tan sols tindrà una generació de IDIOTES. Ja hi som…